A les 8 del matí ja estem en marxa. El protagonista d'avui serà indiscutiblement el gel. Tenim una excursió contractada per fer un trekking a les 10 del matí per la glacera Vatnajokull, al Parc Nacional de Skaftafell. Hem escollit l'opció més senzilla que ens oferia l'empresa http://www.mountainguides.es/ , l'excursió que rep el nom "Blue ice experience". Hem escollit aquesta pel preu (40 euros aproximadament), la dificultat i les hores de durada. No volíem ocupar tot el dia aquí i preferíem una ruta senzilla perquè no estem acostumats a fer grans caminades, i menys sobre gel. Aquesta excursió dura unes tres hores de les quals dues les passes sobre la glacera. Un 4x4 et recull a l'entrada del Parc Nacional i et porta fins als peus de la glacera, on comença l'excursió pròpiament dita. L'empresa et lloga els crampons i t'ensenya a utilitzar-los. Un cop als peus de la llengua glacial ja sospitem que l'excursió ens encantarà. Ens posem els crampons com podem i comencem a pujar. El paisatge i les vistes allà són increïbles. És la glacera més gran d'Europa en volum, amb una espessor de 400 metres de mitjana (arriba però en alguns punts als 1000 m) i una superfície d'uns 8000 km2 (el 8% de la superfície total de l'illa). Segons el que ens va explicar el guia cada any la glacera, com a conseqüència del canvi climàtic, es desgela una mica i retrocedeix un centenar de metres. Una llàstima! Durant el recorregut veiem grans esquerdes, gel d'un blau intens preciós, alguna cova on se sent el soroll de l'aigua baixar... Ens aturem davant d'una, no molt profunda, d'uns 3 o 4 metres de profunditat, a l'interior de la qual el gel sembla pur, d'un color blau que ens encanta. Tot un espectacle. És un passeig molt agradable. Això sí, si voleu cansar-vos i endinsar-vos més a la glacera contracteu una excursió més llarga (i més cara, és clar). Acabem l'excursió més que satisfets, ha complert les nostres expectatives tot i que pel nostre gust ens hi haguéssim quedat una estona més allà dalt. Vés a saber quan tornarem a trepitjar una glacera... Una altra opció, més arriscada, és venir fins aquí per lliure, sense guia, però la veritat és que sense conèixer la zona i inexperts com som en tema de glaceres, ho trobem una mica perillós. No se sap mai on es poden ficar els peus...
Quan tornem a ser a l'entrada del Parc Nacional, visitem la botiga i la cafeteria i decidim anar a veure una cascada, la cascada Svartifoss, que queda a 2 km. Bé, les indicacions diuen 2 km, però a nosaltres el camí se'ns fa etern. Potser perquè el trekking ens ha obert la gana, per la pendent del camí, perquè comença a plovisquejar... no ho sabem... la qüestió és que avancem i quan de lluny veiem el salt d'aigua ja en tenim prou. No ens hi acabem d'acostar, ja ens en fem una idea. Fotografia de rigor i cap a dinar que gairebé són les 3.
Dinem en un restaurant tipus self-service a peu de carretera mentre el temps continua fent la guitza amb una pluja força intensa. Això però, no ens fa perdre la il·lusió, ja estem a punt d'arribar a un dels llocs més emblemàtics de l'illa, el llac Jökulsárlón . I a més, estem contents perquè hem pogut fer la glacera sense pluja, com si el temps hagués decidit donar-nos una petita treva i permetre'ns gaudir d'aquest moment, que potser serà únic a la vida. Llegim a la guia que abans del llac Jökulsárlón , podem trobar-ne dos de més petits, defugint les acumulacions de turistes, i cap allà ens dirigim. El primer llac desistim de visitar-lo. El temps ha empitjorat i per arribar-hi veiem que cal caminar 30 minuts, cosa que implica quedar completament xops. Ja comencem a estar tips d'aquest temps islandès i això que a Islàndia diuen "Si no t'agrada el temps, espera 5 minuts". Nosaltres fa 48 hores que esperem que canviï i per ara res ens fa pensar que el sol tingui ganes de sortir... Només esperem que demà que fem la zona dels fiords el dia s'aixequi més assolellat!
Les indicacions a l'altre llac ens fan desviar de la "road 1" cap a una pista de terra en prou bon estat. Després d'un quilòmetre mal comptat, trobem un fort canvi de rasant i SORPRESA! El que veiem és difícil d'explicar, és un dels paisatges més fantasmagòrics i impressionants que recordem haver vist mai. Ens quedem sense paraules i amb la boca ben oberta. No sabem si la boira generada per la pluja, el fred, la combinació de grisos i blancs, els impressionants blocs de gel que es passegen davant nostre, el fet de poder gaudir d'aquell meravellós paisatge nosaltres solets... però va ser un moment màgic, que guardarem per sempre més en la nostra memòria. De fet encara avui, quan mirem les fotografies, semblen fotomuntatges, però donem fe que no és el cas. En aquell moment vam maleir força el temps per no deixar-nos fer unes bones fotos, però vist ara amb perspectiva creiem que li va donar encant al lloc, i bones fotos de blocs de gel en vam poder fer més endavant.
Encara amb un somriure permanent a la cara, desfem el camí i tornem cap a la "road 1" en direcció, ara sí, al llac Jökulsárlón . Abans d'arribar-hi ja trobem alguns cotxes parats a peu de carretera i és clar, nosaltres anem a fer el xafarder a veure què trobem. I ja hi som! El llac Jokularson davant nostre. De fet el llac es pot vorejar a peu i el que anem veient són diverses entrades per poder fer el recorregut del perímetre. Des de diferents bandes contemplem una estona aquells blocs de gel, alguns més blanquinosos, altres completament blau turquesa; blocs de gel que ja marxen cap al mar.
Els icebergs que s'observen al llac provenen de Breidamerkurjökull, una llengua de la glacera Vatnajökull, i poden estar-se fins a 5 anys en aquest llac de 17km² i 600 metres de profunditat fins que acaben desembocant a l'oceà Atlàntic. Just allà on hi ha l'entrada principal al llac es pot veure el pont sota el qual van passant els icebergs quan abandonen el llac direcció a l'oceà. Aquí s'organitzen excursions amb zodiacs i vaixells amfibis per passejar per dins el llac i veure de més a prop els icebergs. La idea ens agrada i com que tenim l'hostal a 25 minuts decidim que si demà el dia s'aixeca més assolellat tornarem per fer aquesta activitat i poder veure el llac en tota la seva esplendor. Ara, tot i que el temps ha fet una petita treva i no plou, ja és tard i preferim vorejar a peu el llac, aconseguint així un bon recull de fotografies.
I així acabem el dia a Vagnsstadir, on dormirem en una construcció a mig camí del barracó d'escola i la caseta dels Alps. Això sí, de color verd com no podia ser d'una altra manera.
Quan tornem a ser a l'entrada del Parc Nacional, visitem la botiga i la cafeteria i decidim anar a veure una cascada, la cascada Svartifoss, que queda a 2 km. Bé, les indicacions diuen 2 km, però a nosaltres el camí se'ns fa etern. Potser perquè el trekking ens ha obert la gana, per la pendent del camí, perquè comença a plovisquejar... no ho sabem... la qüestió és que avancem i quan de lluny veiem el salt d'aigua ja en tenim prou. No ens hi acabem d'acostar, ja ens en fem una idea. Fotografia de rigor i cap a dinar que gairebé són les 3.
Dinem en un restaurant tipus self-service a peu de carretera mentre el temps continua fent la guitza amb una pluja força intensa. Això però, no ens fa perdre la il·lusió, ja estem a punt d'arribar a un dels llocs més emblemàtics de l'illa, el llac Jökulsárlón . I a més, estem contents perquè hem pogut fer la glacera sense pluja, com si el temps hagués decidit donar-nos una petita treva i permetre'ns gaudir d'aquest moment, que potser serà únic a la vida. Llegim a la guia que abans del llac Jökulsárlón , podem trobar-ne dos de més petits, defugint les acumulacions de turistes, i cap allà ens dirigim. El primer llac desistim de visitar-lo. El temps ha empitjorat i per arribar-hi veiem que cal caminar 30 minuts, cosa que implica quedar completament xops. Ja comencem a estar tips d'aquest temps islandès i això que a Islàndia diuen "Si no t'agrada el temps, espera 5 minuts". Nosaltres fa 48 hores que esperem que canviï i per ara res ens fa pensar que el sol tingui ganes de sortir... Només esperem que demà que fem la zona dels fiords el dia s'aixequi més assolellat!
Les indicacions a l'altre llac ens fan desviar de la "road 1" cap a una pista de terra en prou bon estat. Després d'un quilòmetre mal comptat, trobem un fort canvi de rasant i SORPRESA! El que veiem és difícil d'explicar, és un dels paisatges més fantasmagòrics i impressionants que recordem haver vist mai. Ens quedem sense paraules i amb la boca ben oberta. No sabem si la boira generada per la pluja, el fred, la combinació de grisos i blancs, els impressionants blocs de gel que es passegen davant nostre, el fet de poder gaudir d'aquell meravellós paisatge nosaltres solets... però va ser un moment màgic, que guardarem per sempre més en la nostra memòria. De fet encara avui, quan mirem les fotografies, semblen fotomuntatges, però donem fe que no és el cas. En aquell moment vam maleir força el temps per no deixar-nos fer unes bones fotos, però vist ara amb perspectiva creiem que li va donar encant al lloc, i bones fotos de blocs de gel en vam poder fer més endavant.
Encara amb un somriure permanent a la cara, desfem el camí i tornem cap a la "road 1" en direcció, ara sí, al llac Jökulsárlón . Abans d'arribar-hi ja trobem alguns cotxes parats a peu de carretera i és clar, nosaltres anem a fer el xafarder a veure què trobem. I ja hi som! El llac Jokularson davant nostre. De fet el llac es pot vorejar a peu i el que anem veient són diverses entrades per poder fer el recorregut del perímetre. Des de diferents bandes contemplem una estona aquells blocs de gel, alguns més blanquinosos, altres completament blau turquesa; blocs de gel que ja marxen cap al mar.
Els icebergs que s'observen al llac provenen de Breidamerkurjökull, una llengua de la glacera Vatnajökull, i poden estar-se fins a 5 anys en aquest llac de 17km² i 600 metres de profunditat fins que acaben desembocant a l'oceà Atlàntic. Just allà on hi ha l'entrada principal al llac es pot veure el pont sota el qual van passant els icebergs quan abandonen el llac direcció a l'oceà. Aquí s'organitzen excursions amb zodiacs i vaixells amfibis per passejar per dins el llac i veure de més a prop els icebergs. La idea ens agrada i com que tenim l'hostal a 25 minuts decidim que si demà el dia s'aixeca més assolellat tornarem per fer aquesta activitat i poder veure el llac en tota la seva esplendor. Ara, tot i que el temps ha fet una petita treva i no plou, ja és tard i preferim vorejar a peu el llac, aconseguint així un bon recull de fotografies.
I així acabem el dia a Vagnsstadir, on dormirem en una construcció a mig camí del barracó d'escola i la caseta dels Alps. Això sí, de color verd com no podia ser d'una altra manera.
Cada dia crec que estaveu més entussiesmats , això si que es un bon viatge i les fotos expectaculars!!
ResponElimina