Dia 3: Skógar - Dalshöfði

Només llevar-nos anem a visitar el museu de Skógar, una mica de cultura entre tanta vegetació també pot ser interessant i la veritat és que ens sorprèn gratament tot i que trobem que l'entrada és una mica cara, uns 10 euros. Consta de dos museus coberts i un conjunt de cases a l'aire lliure. Comencem per un dels espais coberts, que conté tota mena d'objectes recopilats pel viatger Pórdur Tómasson i que donen a conéixer la vida de la societat islandesa del segle XIX i principis del XX, amb molts utensilis d'agricultura, de pesca... Després sortim a fora per veure diferents edificis restaurats: una escola de principis del segle XX, una granja, una església... Es pot entrar a tot arreu i això et permet entendre una mica com vivia la gent d'aquest indret molts anys enrere. És una mica paradoxal veure aquestes casetes amb aquests sostres tan baixos quan la població actual islandesa acostuma a tenir una alçada més que considerable. Finalment entrem al segon museu cobert, és el museu del Transport i conté una gran col·lecció d'objectes relacionats amb les comunicacions i els transports dels darrers 200 anys. És curiós de veure.

Només sortir de Skogar com que sabem que tenim una llengua glacial molt a prop i ens morim de ganes de sentir sota els nostres peus la fredor d'un glaciar, agafem una carretera no asfaltada i força precària i després d'uns 4 quilòmetres hi arribem. Es diu Solheimajökull i pertany a la glacera Myrdalsjökull. Deixem el cotxe en un pàrquing habilitat vora un bar i caminem uns 15 minuts (si continueu el camí hi ha un altre pàrquing que us deixarà més a prop). Ja el tenim aquí. El paisatge que tenim davant nostre ens sorprèn i ens agrada, blanc i negre, el blanc del gel i el negre de les cendres volcàniques i altres sediments que s'acumulen a la superfície. Tenim el nostre primer glaciar al davant. És fantàstic. Hi entrem una mica, almenys volem tocar el gel, però sabem que endinsar-nos-hi sense un guia pot resultar perillós; a més a més, no anem equipats, i amb una mica de pluja les relliscades no es fan esperar, en Joan ja és per terra! Demà tenim una excursió contractada per fer un trekking a un altre glacera; per tant, tindrem paciència i avui només l'observarem. Per un primer contacte amb la glacera està molt bé però si repetíssim el viatge segurament ens saltaríem aquesta parada perquè l'endemà vam tenir el plaer de passejar per sobre d'una glacera durant gairebé 3 hores. I aquí sí, amb crampons, guia i ben equipats!

Enfilem de nou la carretera i ens aturem a Dyrhólaey. Plou molt, fa molt vent (sort que estem acostumats a la tramuntana empordanesa) i molt fred. Ens esperem una estoneta al cotxe i quan veiem que afluixa una mica sortim per veure el penya-segat i les vistes. El cel gris fa que la vista no sigui tan extraordinària com ens imaginàvem, malgrat haver llegit a les guies que és una d'aquelles meravelles de la naturalesa que fan d'aquest paisatge un lloc únic i molt fotogènic. Potser és el fred que fa que ens impedeix gaudir del moment, si hagués fet un dia assolellat segur que tindríem un altre record d'aquest indret.
Aquí és on veiem els primers frarets. De fet seran els primers i els últims; bé, en veurem un altre, però passat per la cassola. Nyam! Ja us ho explicarem més endavant.

Enfredolits i xops arribem a Vik, el poble més gran d'aquesta zona (300 habitants), on el primer que fem és anar al restaurant de la benzinera (a Islàndia és molt comú que allà on hi ha una benzinera hi hagi també un restaurant i un minisúper) a menjar una sopa calenta per entrar en calor. Les sopes islandeses tenen molta fama i la veritat és que totes les que vam provar van ser boníssimes. La d'avui de gust s'assembla al nostre caldo.

A Vik val la pena pujar fins a un turó coronat per l'esglèsia per poder tenir una vista panoràmica del poble i la seva platja. Després de dinar ens acostem a la platja de sorra negra de Vik. La grisor del dia, la pluja i el negre de la sorra donen un aspecte una mica tètric al paisatge. Des d'aquí es poden veure molt bé unes roques que sobresurten al mar i que segons una llegenda islandesa es tracta de tres trolls que van intentar emportar-se un vaixell, però van tardar molt i es van quedar petrificats quan va sortir el sol.

Abans d'arribar a Vik ens hem saltat un trencant que conduïa a una platja on hi ha una paret de roques basàltiques molt xula. Decidim refer el camí i anar-ho a veure. És curiós i bonic.

Deixem Vik enrere i el paisatge que trobem ara és molt sorprenent. Primer un camp de lava i seguidament quilòmetres i quilòmetres de roques cobertes d'una mena de molsa. No podem vèncer la temptació i ens aturem per fotografiar-ho. Semblen xais amuntegats. Molt pintoresc.

I així arribem a Kirk, comprem provisions a l'únic supermercat del poble, anem a l'oficina de turisme (molt recomanable) i visitem l'església, una mica futurista.

Des de l'oficina de turisme ens recomanen fer dues visites: a un conjunt de pedres basàltiques i a un salt d'aigua. La primera visita és totalment prescindible. L'espai pot tenir molta història però si ens permeteu la comparació fàcil sembla més aviat un tall d'alguna rambla antiga amb aquells llambordins que es feien servir abans. El salt d'aigua té el seu encant, sobretot per l'entorn, però després de veure les meravelles que hem trobat fin ara no ens sorprèn gaire... hi trobem a faltar una mica d'aigua...

Acabades les visites del dia, fem camí cap a Dalshöfði, on avui passarem la nit. S'hi arriba a traves d'una pista de terra després de deixar la "road 1". La casa és molt acollidora. Unes 6 habitacions en un refugi de pau i tranquil·litat.

Com que hem arribat força aviat decidim anar a caminar una mica pels voltants de la casa. Ens acostem al riu que discorre sorollosament a prop del nostre hostal. Quan hi arribem descobrim un salt impressionant. Hi ha un pont de fusta en construcció que travessa el riu però impressiona tant la força de l'aigua que ens abstenim de creuar-lo... La veritat és que la foto reflecteix bastant bé el que volem explicar.

I després de la passejada cap a l'hostal a descansar, que demà tenim un dia molt intens: trekking per la glacera al matí i llac Jokularson a la tarda.