Dia 5: Llac Jökulsárlón - Fiords de l'est - Egilsstadir

Per fi ens llevem amb sol. No sembla que hagi de fer un dia espectacular però potser haurem dit adéu a la pluja. Visca! Com ja teníem previst tornem al llac Jökulsárlón per fer la sortida amb l'amfibi i poder així contemplar els icebergs de ben a prop. Quan arribem allà hem de córrer a refugiar-nos. Sembla impossible però torna a ploure, i ho fa de valent. Ara però, sí que es compleix la dita islandesa, esperem 5 minuts i s'aclareix. Fa molt vent i fred, això sí; però almenys ja no plou. Ens enfilem a l'amfibi després de pagar uns 20 euros i durant 45 minuts naveguem pel llac. És maco veure els icebergs des d'aquí, de diferents formes i colors, però el moviment de l'amfibi com a conseqüència del fort vent, impossibilita totalment fer fotografies dignes. En un moment de l'excursió el guia agafa un tros de gel, totalment transparent, d'un dels icebergs, el parteix a bocins i ens en dóna un trosset a cadascú. Segur que és el gel més pur que hem provat mai, però tenim les mans tan glaçades que després de fer un petit tastet el llancem a l'aigua. Un cop a terra i després de valorar-ho una mica ens adonem que aquesta sortida és prescindible. El llac ja és prou bonic vist des de fora, fins i tot diríem que l'escena és més bucòlica passejant pel camí que voreja el llac, que no pas un cop a dins. Així que ja ho sabeu, si teniu l'oportunitat d'anar-hi creiem que us podeu estalviar aquests 20 euros, gaudint igualment al màxim d'aquest espectacular indret.
L'any 2002 es van rodar aquí escenes de la pel·lícula "Muere otro día" de James Bond.

Com que en aquest moment hi ha marea baixa, ens acostem al mar a tocar els icebergs.

I ara sí, marxem cap a la zona de l'est del país, la dels fiords. Abans de començar a enfilar els fiords ens aturem a Djupivogur, un poblet petit, amb un port molt pintoresc, una església curiosa i poca cosa més. Des d'aquí hi ha l'opció d'anar fins a l'illa de Papey per veure frarets i moltes altres aus, però per horaris del ferri ens és impossible fer-ho. Així que dinem (tornem a delectar-nos amb una bona sopeta) i dediquem tota la tarda a recórrer els fiords. Ens esperen més de 200 quilòmetres per endavant abans d'arribar a la ciutat on passarem la nit, però la carretera és molt xula i la veritat és que l'estona passa força ràpid. Anem vorejant el mar, entrant i sortint dels diferents fiords i aturant-nos per fer alguna fotografia, al paisatge, als diferents poblets que anem trobant, tots molt macos, i a les ovelles, que n'hi ha un munt. S'ha de conduir amb molt de compte perquè els canvis de rasant són molt pronunciats i les ovelles apareixen quan menys te les esperes. Havíem llegit a diferents blocs que a Islàndia les ovelles sempre van de tres en tres. Sembla que sigui una broma però no, és així. I la veritat és que és molt divertit observar-les, tan xafarderes i espantadisses. De tot el que vam recórrer aquella tarda potser el que més ens va cridar l'atenció va ser un túnel d'un sol carril que vam haver de creuar en un port de muntanya, on encara a ple mes de juliol hi havia força neu. I també la verdor i grandesa de les muntanyes, el blau intens de l'aigua, les restes de neu als llocs més elevats, els pobles pintorescos, amb cases de mil colors, sota les muntanyes... diferents estampes dignes de postal.

 

La idea era arribar a l'hostal que teníem reservat a Egilsstadir, deixar les coses i anar a visitar l'últim fiord que ens quedava per veure, que és el lloc on arriben els ferris procedents de Dinamarca i segons diuen un dels més bonics; però un cop trobem l'hostal ja són les 9 dels vespre i hi estem tan a gust que decidim no tornar a agafar el cotxe. Descansarem que ja toca després de la tirada de cotxe que hem fet avui. La caseta on passarem la nit es molt maca, verda també, és clar!