Dia 3 - Sapa - Hanoi

Ens llevem ben aviat per aprofitar bé el dia. Avui és diumenge i Sapa els diumenges s'omple de gent perquè hi ha mercat. Les diferents ètnies s'instal·len al llarg del carrer principal i al voltant de la plaça que hi ha al capdamunt del carrer, davant l'església, per vendre els seus productes, ja siguin alimentaris o artesanals. Ens acostem a l'església perquè fan missa. Plena a vessar, fins i tot gent al carrer. No ens entretenim més perquè a les 11 hem encarregat un massatge vietnamita. Les vacances també són per això, per relaxar-nos i sentir-nos millor. Hi ha un munt de llocs que t'ofereixen amb anuncis cridaners massatges de tot tipus i de preus ben diferents. Davant el nostre desconeixement i per tal d'evitar alguna sorpresa desagradable decidim assessorar-nos i la guia que hem tingut a Sapa ens recomana precisament el servei de massatges que l'hotel on hem passat la nit ofereix als seus clients. Dues noies vietnamites es disposen a fer-nos un massatge al cap i a l'esquena. Quin massatge! Sortim d'aquella habitació ben satisfets i relaxats.

Avui que el dia és assolellat decidim fer l'excursió que teníem programada per ahir i que no vam fer perquè la boira era molt espessa i no haguéssim vist gaire res. Consisteix en pujar a un mirador al capdamunt de la muntanya Bang Thong Tin des del qual veurem tota la vall. El camí està molt arreglat, amb jardins i figures decoratives. Després d'uns 40 minuts d'ascens ja som a dalt. Sapa, les muntanyes i les terrasses d'arròs als nostres peus. Ha valgut la pena pujar fins aquí. Per recuperar forces mengem uns quants litxis, una fruita exòtica, molt dolça i que ens recorda una mica al raïm. A continuació, baixem per allà on hem pujat i anem a dinar. Després d'omplir la panxa i abans d'acomiadar-nos de Sapa, fem una última excursió per visitar el poble d'una altra ètnia. Aquest passeig és molt agradable i de fet, és el poble més autèntic que hem vist i que més ens ha agradat. La gent que anem trobant pel camí ens miren encuriosits, els nens s'apropen i els donem algun caramel que els provoca un somriure immediat, el sol brilla i els camps d'arròs d'un verd intens s'acomiaden ja de nosaltres. Quina imatge més bonica per dir adéu a aquest racó del país que ens ha enamorat.

Marxem cap a Lao Cai. Hi arribem dues hores abans d'agafar el tren i decidim anar a menjar un entrepà que ja serà el nostre sopar. Cap a les 8 ja estem instal·lats altra vegada a la nostra cabina del tren. Aquest cop la compartim amb una parella de Madrid que estan de viatge de nuvis. Molt simpàtics i que ens fan el vespre més entretingut fins que arriba l'hora d'apagar el llum i descansar. Demà ja ens despertarem a Hanoi.

Dia 2: Sapa

Arribem de bon matí a Lao Cai. Estàvem tan cansats del viatge d'avió que el tren ens ha semblat fantàstic tot i les sotragades cada vegada que s'aturava a una estació i tot i tenir l'aire condicionat a màxima potència i a 20 cm del cap. No hi ha res com anar cansat per fer una bona dormida!

Després d'una horeta més o menys de pujada amb el bus per una carretera fantàstica arribem a Sapa on ens quedarem dos dies. Sapa també es coneix amb el nom de la ciutat del silenci i el mes de juny és ideal per visitar aquesta zona, tot és verd, és l'època que cultiven l'arròs i això dóna un valor afegit al paisatge que es presenta majestuós davant nostre. Sapa és un dels llocs més bonics i verges del Vietnam, ideal per a fer trekkings. Per això el poble està ple d'hotels de tota mena i locals on et fan massatges de tot tipus a un preu assequible. Es troba a 1500 metres, l'ambient és fresquet i la boira s'imposa sota les muntanyes, sobretot durant el matí. Després acostuma a aclarir-se i la llum amb el verd del paisatge ofereixen a la vista una imatge que recordarem sempre més.

Avui és dissabte i després d'esmorzar ens disposem a visitar algunes ètnies que viuen en poblets a l'entorn de Sapa. Les més conegudes són els Hamong, els Dzao i els Thai. Són ètnies que continuen vivint de manera tradicional, vesteixen d'una manera peculiar (cada ètnia amb les seves particularitats) però al mateix temps s'han modernitzat i crec que no vam veure ningú sense el seu mòbil d'última generació. Un contrast que si més no era curiós. Les Hamong a vegades porten una pinta al cap. Això vol dir que estan casades. Les dones de les diferents ètnies ara mateix viuen del turisme. Es dediquen a fer bosses o bracelets per vendre a l'allau de turistes que visiten cada dia el seu poblat (Si en compreu vigileu que destenyeixen moltíssim!). Les dones ja t'esperen a Sapa i t'acompanyen durant tot el recorregut, que en el nostre cas va durar aproximadament unes tres horetes. Per entrar als diferents poblats et fan pagar una taxa de 20 o 30 dongs. La passejada va ser molt agradable tot i el plugim i la boira continuada que en un primer moment no ens va deixar gaudir de la bellesa del paisatge. Els nens de les ètnies et segueixen per aconseguir alguna moneda. És molt important no donar-los diners perquè llavors és quan els pares els obliguen a fer aquesta feina i deixen d'anar a l'escola.

Després de l'excursió i altra vegada a Sapa anem a dinar a un restaurant de la part alta de la ciutat. Aquí provem la canya d'arròs, una canya farcida d'arròs que acompanyat del sèsam és força gustós. Fem un menú degustació de productes típics de la zona i comencem a introduir-nos en la gastronomia vietnamita. Dediquem la tarda a passejar pel poble. El que més ens sorprèn és el mercat local. Ens agrada molt visitar els mercats quan viatgem a un altre país i aquest és dels mes curiosos que hem vist mai. Molt d'ambient, molts productes locals i unes carnisseries molt curioses, on venen de tot, fins i tot la preuada carn de gos. Acabem el dia passejant per un llac artificial que es troba al bell mig de Sapa, creuem un carrer ple de karaokes i de restaurants que exposen un garrí a l'exterior per cridar l'atenció dels turistes. Abans d'anar a sopar passem per una llibreria i sorpresa! Aquí ja trobo dos exemplars del Petit Príncep en vietnamita que ajudaran a fer créixer la meva col·lecció. 

Sopem, anem a fer un còctel i cap a l'hotel a descansar, per fi, en un llit.

Dia 1 - Arribada a Hanoi

Després de 12 hores de vol arribem a Hanoi. Només baixar de l'avió, quina xafogor! Són les 6 del matí i la temperatura supera els 30 graus! Anem directament a l'hotel, necessitem una dutxa per poder començar el viatge en condicions. Ja una mica refets anem a fer un tomb per la ciutat, l'hotel no és del tot cèntric però decidim anar-hi tot passejant per així veure millor l'ambient que es respira en aquesta ciutat de 7 milions d'habitants. Hanoi és la capital de Vietnam des de 1945, una ciutat que malgrat patir durant anys la duresa dels bombardejos, avui en dia està totalment reconstruïda, amb edificis colonials molt ben conservats, carrers plens de vida i un preciós llac al centre mateix de la ciutat anomentat Hoan Kiem. La veritat és que a primer cop d'ull, el barri antic ens recorda una mica les grans ciutats de l'Índia, per la multitud, pel soroll, pels caòtics cablejats elèctrics, pels venedors ambulants, però ni de bon tros es pot comparar amb l'Índia. No veiem pobresa, ni devoció religiosa a cada cantonada, ni sentim aquelles olors tan especials de l'Índia... Veiem una ciutat que creix, que vol modernitzar-se però sense perdre del tot la seva autenticitat, la seva tradició. I veiem motos, moltíssimes motos! Amunt i avall, carregades de tot el que un es pugui imaginar i sense respectar cap mena de senyal de trànsit. Pràcticament no hi ha semàfors, trobem algun pas de zebra però que els motoristes i conductors en general, ignoren completament i creuar el carrer esdevé una autèntica aventura, però ho trobem molt divertit i de seguida n'aprenem. Només cal caminar a poc a poc i les motos ja t'esquiven, cap problema!

Anem a dinar a un restaurant molt acollidor, econòmic i boníssim! Provem la primera sopa vietnamita i els primers fideus amb verduretes. El primer contacte amb la gastronomia del Vietnam ha sigut un èxit.

Fem un petit recorregut amb una bicicleta conduïda per un local que ens porta a fer de nou un tomb per la part antiga de la ciutat. Però com que portem més de 24 hores sense dormir estem esgotats i pesem figues després de 5 minuts de passeig. Volem aguantar desperts per no perdre'ns res però no ho aconseguim i els cops de cap no s'aturen. Quin panorama! Acabats d'arribar a la capital, amb ànsies de veure-ho tot i amb una son terrible...
Com que ja tindrem temps de visitar bé Hanoi un altre dia del viatge, decidim anar a l'hotel a descansar una miqueta abans d'agafar el tren que ens portarà al nord del país, a Sapa. Anem a sopar a un restaurant molt curiós. Aquí ofereixen un únic plat. Només entrar ja ens avisen: "Only one dish: fish and noodles". Acceptem l'oferta i sortim molt contents. Porten el plat a la taula en plena cocció i mentre preparem el que serà la base de verduretes, cacauets i fideus d'arròs, el peix va rossejant i de seguida el podem barrejar amb la resta de condiments i ens el mengem molt a gust. A la foto una mostra del plat.

Ja són les 8 del vespre, l'hora d'anar cap a l'estació per agafar el tren on passarem la nit. Ens espera un viatge de 9 hores. Només sortir de l'estació, molt fosca i sense passos a nivell per arribar al tren, ens sobta molt veure com el tren passa pel bell mig de la ciutat, per carrers estrets on a banda i banda tenim cases a menys d'un metre de distància. Ha de ser horrorós sentir el soroll i com tremola tot cada vegada que passa el tren! Comptàvem no dormir gaire però la veritat és que el llit és còmode i tot i el trontoll permanent durant tot el recorregut, ens adormim i descansem molt bé.

Preparació viatge Vietnam

Després del viatge a Islàndia ens ha costat força decidir un nou destí. Com que Islàndia ens va agradar molt volíem evitar anar a un país similar, paisatgísticament parlant, per tal d'evitar les comparacions, quedava així descartat el Canadà o l'Argentina, que ens criden molt l'atenció però els deixarem per més endavant, quan no tinguem tan presents les enormes cascades, les glaceres i els gèisers. Ara mateix tenim la sensació que Islàndia és insuperable, per això aquest any preferim fer un viatge totalment diferent, un viatge que ens porta de nou cap a l'Àsia. El destí escollit és Vietnam.

La idea és recórrer el país de nord a sud i intentar gaudir al màxim de tot el que aquest ens ofereixi. Volem conèixer la seva història, els seus costums, volem contemplar els seus paisatges tropicals i volem parlar amb la seva gent. Dues setmanes no donen per gaire però de ben segur que aquest primer contacte amb el Vietnam ens aportarà moltíssimes coses i ens farà viure un munt d'experiències.

A la fotografia es pot veure el recorregut que farem, de Sapa a Ho Chi Minh. Agafarem dos vols interns, un tren nocturn i també tindrem algunes hores de cotxe. Marxem amb moltes, moltes ganes de passar-ho bé i d'impregnar-nos d'una interessant cultura, per a nosaltres molt desconeguda.

Diverses observacions i valoració general del viatge

I així s'acaba el nostre viatge per Islàndia, la terra del foc i del gel. Hem tornat entusiasmats d'aquesta aventura i amb moltes ganes de poder-hi tornar d'aquí uns anys. Ens han quedat moltes coses pendents i molts racons per descobrir. La veritat és que és un viatge 100% recomanable, que podeu fer al vostre aire perfectament, només us cal un cotxe, roba d'abric i moltes ganes de viure la naturalesa de ben a prop, de sentir-la en tota la seva esplendor, de meravellar-vos davant una glacera o sorprendre-us quan un volcà s'insinua a l'horitzó. Cal tenir tots els sentits a punt per viure aquesta experiència, sobretot la vista, l'oïda i el gust. Els ulls us permetran contemplar la meravella del llac Jokülsarlon amb els blocs de gel que marxen lentament cap al mar, o les balenes i les foques que neden per aigües islandeses, o els meravellosos fiords de l'est del país; les orelles us permetran gaudir del fort rebombori que causa l'aigua quan cau de les enormes i altes cascades... eixordador i certament captivador. El gust és imprescindible per gaudir de la gastronomia islandesa; nosaltres vam tornar enamorats de les seves sopes i els seus iogurts. I la llum. La llum d'Islàndia és especial, diferent, una meravella. En fi, Islàndia ens ha enamorat i per això hem volgut fer aquest bloc, per fer-vos venir ganes de viatjar fins allà i compartir la vostra experiència amb nosaltres. Serà un plaer.

Observacions i recomanacions:

- Els endolls són com els nostres. No cal adaptador internacional.

- Cal anar sempre amb els llums del cotxe encesos, de dia i de nit.

- L'aigua de l'aixeta fa pudor a ou podrit però després de la primera dutxa un ja s'hi acostuma.

- No podeu marxar d'Islàndia sense provar el seu iogurt típic, les seves sopes i una mena de brunyol que tenen i que mengen a tota hora.

- Els supermercats BONUS són els més econòmics. A més a més, a molts d'ells ofereixen cafè gratis.

- A la zona de Myvatn hi ha molts (moltíssims) mosquits. Cal portar alguna cosa per protegir-se'n. Són molt petits però molt i molt pesats.

- Indispensable portar: guants, gorro, impermeable, prismàtics, banyador i roba d'abrigar, tant si hi aneu a ple mes de juliol com al pic de l'hivern.

- A la majoria d'albergs tenen wifi. I els albergs, en general, són correctes i força econòmics.

- El millor lloc per veure foques és Ósar.

- El millor lloc per veure balenes és Husávik.

- L'allotjament (excepte càmpings) cal reservar-lo amb mesos d'antel·lació si voleu viatjar-hi a l'estiu. Hi ha poca oferta i els llocs més econòmics s'omplen de seguida.

- És necessari un carnet d'alberguista que costa uns 20 euros i té vigència per un any.

- Hi ha molt poques benzineres, així que cal vigilar i planificar les distàncies. La majoria són dispensadors autòmatics amb targeta.

- Les ovelles sempre van de tres en tres. Sembla un acudit però és ben cert.

- És recomanable fer el canvi de moneda a l'aeroport.

- És un bon país per viatjar amb nens petits.

- Les carreteres senyalitzades amb una F només són accessibles als tot terrenys. Si llogueu un turisme no us arrisqueu perquè si passa res la factura pot ser estratosfèrica. De totes maneres, la carretera que dóna la volta a l'illa, la "road 1" està en perfectes condicions i no és necessari un tot terreny. 

- No marxeu d'Islàndia sense haver-vos banyat als banys públics. El Blue Laggoon és el més turístic i està molt bé però en trobareu de més autèntics i molt més econòmics.

- Per a nosaltres els tres llocs imprescindibles són: el llac Jokülsarlon i alguna glacera del voltant, el triangle d'Or (Pingvellir - Geysir - Gullfoss) i la zona d'Ósar i Husávik (per veure balenes i foques). 

- Si viatgeu a Islàndia a l'estiu penseu que tindreu moltes hores de sol i es pot aprofitar molt bé el dia i contemplar el sol de mitjanit. Si hi viatgeu a l'hivern podreu gaudir de les aurores boreals, que han de ser espectaculars!

- Preu aproximat per a 12 dies: vols +  lloguer de cotxe + allotjaments (vam combinar albergs amb un parell o tres de cases rurals o granges com les anomenen allà, i dos hotels a la capital) + menjar (un àpat diari calent i un de menjar que ja portàvem de Catalunya) = 1800 euros per persona. No és un país econòmic.

I això seria tot. Ens acomiadem i fins a la propera aventura que encara no sabem on ens portarà...

Joan i Anna

Dia 10: Reikiavik

Un cop llevats i ben esmorzats comencem la nostra visita a la capital. Per aprofitar bé el temps -només tenim unes 10 hores abans d'anar cap a l'aeroport- anem a l'oficina de turisme perquè ens assessorin una mica i així poder seleccionar aquells llocs que més ens interessin.
Passem per davant del Parlament, i diem passem perquè es tan discret que quasi ni el veiem; també fem parada al museu dels volcans, on hi ha fotografíes realment impressionants.
Visitem la biblioteca, que malgrat ser de dimensions considerables no és especialment bonica; en el mateix edifici hi ha una sala d'exposicions; l'exposició d'ara no ens atrau massa però anem a fer-hi una ullada.

Tot passejant i gaudint de la ciutat ens acostem fins a la catedral, que és realment original, bonica de fora, austera de dins. Allà aprofitem l'ocasió per pujar al campanar a través d'un ascensor de pagament i així podem veure una vista elevada de la ciutat; ens sorprèn la poca alçada dels edificis i els colors extravagants d'algunes cases.

Continuem endavant fins arribar a un museu molt curiós, el museu del penis. Aquí s'hi recullen un elevat nombre d'exemplars de penis de diferents mamífers. Actualment només hi ha mostres d'animals, tot i que ja hi ha 4 persones de diferents nacionalitats que mitjançant un contracte s'han compromès a donar el seu exemplar en herència.

Després de dinar, acabem de fer les 4 compres de rigor com a turistes que som, i decidim anar a veure el museu d'Art Comtemporani de la ciutat. Definir la visita es fa difícil... sort que era gratuït i que ens ho vam prendre amb humor, com sempre!

Com que encara ens queda una estoneta abans d'anar cap a l'aeroport, decidim acostar-nos a la platja de Reikiavik. Hi ha la zona de platja convencional a temperatura ambient, i una zona semitancada on l'aigua es troba a una temperatura tèbia, molt agradable. A més a més han construït una petita petita piscina pública d'aigua calenta que estava ben atapeïda de gent diferent, des de mares amb fills, executius que venien a tancar la jornada laboral amb un bany, turistes, gent que llegia dins l'aigua relaxadament...

I amb el rau-rau de pena a l'estómac enfilem el camí de tornada cap a l'aeroport, on ens acomiadem del nostre estimat cotxe de lloguer. La majoria de les empreses de cotxes de lloguer tenen la seu poc abans de l'aeroport, però un cop entregues el cotxe i tot és correcte, ells mateixos t'acaben de portar fins a l'aeroport. Abans de separar-nos fotografiem el comptequilòmetres. 11 dies que ens han permès fer 2706 quilòmetres, déu n'hi do, no hem parat quiets!

I per acabar, una llarga espera a l'aeroport mentre esperem el nostre vol. Aprofitem per repassar una vegada i una altra les fotos i les experiències viscudes durant aquests dies.

A la propera entrada del bloc donarem algunes recomanacions per si voleu viatjar a Islàndia i reflexionarem una mica sobre l'experiència viscuda.

Dia 9: Ósar - Reikiavik

Un cop llevats tenim ganes de veure més foques i decidim anar-les a buscar. Abans d'arribar al lloc on tenim previst aturar-nos trobem una mena de bar-restaurant i fem un cafè. L'home que ens atén té moltes ganes de xerrar. De fet, som els seus únics clients i deu aprofitar l'ocasió. Després d'un segon esmorzar -el senyor ens ofereix una pasta típica islandesa i no gosem dir que no- ens dóna alguna indicació per poder trobar foques més endavant i marxem. Tot i que ens aturem en dues ocasions no tenim gaire sort. En veiem algunes, però desdibuixades i amb els prismàtics. Sort que el record d'ahir ja no ens el treu ningú.

Tornem al cotxe i ara sí, ens dirigim cap a la península de Snæfellsnes. L'objectiu és arribar fins al glaciar que es troba sobre el volcà Snæfellsjökull, conegut per ser el lloc on es desenvolupa la novel·la de Jules Verne, "Viatge al Centre de la Terra". Després de 100 quilòmetres més o menys comença a ploure i ho fa a bots i barrals; no es veu gairebé res, només boira. A l'hora de dinar arribem més o menys a mig camí, Stiykkisholmur, i mengem a un restaurant molt recomanable que es diu Narfeyrarstofa. Aquí fem la nostra última sopa islandesa (boníssima també!) i un plat de pasta deliciós. 

Passegem una estona pel poble, fins al port que és molt bonic i entrem a una església futurista molt curiosa.

Com que plou molt decidim que és absurd continuar endavant i decidim emprendre el camí cap a la capital, on avui ja passarem l'última nit. Renunciem doncs a visitar aquesta part de l'illa, però ja va bé, així sempre tindrem una bona excusa per tornar. Després d'un parell d'hores ja ens acostem a Reikiavik; just abans d'arribar hem de creuar un túnel de 6 quilòmetres construït sota l'aigua (de pagament, és clar, aproximadament unes 1.000 corones). 

Després del túnel ja gairebé hi som. Entrem a la ciutat i busquem el nostre hotel, en un lloc molt cèntric. Ens adonem que tots els aparcaments són de pagament i l'import que s'ha de pagar depèn de la zona. Hi ha 4 zones. A mesura que t'allunyes del centre és més econòmic lògicament. Ens comenten però, que si anem una mica més lluny trobarem un lloc on no haurem de pagar i així ho fem. Són només 10 minuts a peu i ens estalviarem uns quants calerons. Ens allotgem a l'hotel Pisa, és força car però la veritat és que és cèntric i l'habitació molt acollidora. Acabem de passar el vespre prenent un primer contacte amb la ciutat sota la pluja i ens agrada. És tranquil·la, ordenada i neta, no es pot demanar més. Sopem la crêpe més original que hem menjat mai plena d'arrós i gambetes i anem a fer un toc a la zona dels pubs.

La veritat és que val la pena barrejar-se amb la gent del país en els diversos locals que s'agrupen al carrer Laugavegur i escoltar música en viu de diversos estils. Això sí, el preu de l'alcohol no convida a fer gaire més d'una copa.

Quan tornem a l'hotel ens trobem davant la porta una plata amb l'esmorzar de l'endemà. Evidentment pensem que s'han equivocat perquè a la rebuda ens han dit que s'esmorzava de 7 a 10 del matí. L'endemà però, ens adonem que anàvem molt errats...