Dia 7: Askja, a l'interior de l'illa

A les 6 del matí sona el despertador. Mig adormits sortim d'Árbot per anar altra vegada a Reykjahlid, on tenim contractada una excursió que surt a 2/4 de 8 del matí per anar a visitar el cràter del volcà Askja, a l'interior de l'illa. Agafem alguna cosa per dinar i també el banyador, per si podem fer una capbussada dins el cràter. Arribem els primers al centre de visitants de Reykjahlid, però minuts després ja arriba una parella italiana i una altra belga. Aquí ens adonem que la nostra fluïdesa amb l'anglès ens dificultarà estar a l'alçada de la conversa amb els nostres companys. Una llàstima! Tots sis pugem en un 4x4 enorme conduït per l'Eidur, que serà el nostre conductor i guia al llarg de tot el dia. Ens esperen unes 4 hores de cotxe abans d'arribar al nostre destí, tot i que anirem fent petites parades per estirar les cames i contemplar el paisatge. Després d'una hora per la "road 1", agafem la carretera F88 (una F davant el número de carretera indica que aquesta no es troba en bon estat) i ja veiem com el paisatge comença a canviar. Abans d'entrar a la F88 el conductor desinfla una mica les rodes del cotxe per aconseguir així més adherència i evitar possibles punxades. Això ho repetirà diverses vegades al llarg del trajecte depenent de l'estat de la carretera.

La pista per on anem és de terra i l'entorn és completament desèrtic. De sobte ens trobem davant d'un riu que hem de creuar, el riu Grafarlandaá. Sort que anem en un tot terreny perquè sinó aquí haguéssim tingut el primer problema. Mireu la fotografia i ho entendreu.

Després d'estirar una mica les cames i veure una petita cascada al costat del riu continuem endavant, travessem un camp de lava de 6.000 m² i arribem a la propera parada: Herdubreidarlindir. Des d'aquí tenim una vista del Herdubreid, un cim islandès que té molta fama per la seva bellesa, simetria i alçada.

Tornem al cotxe i continuem el camí fins arribar a Árkross Kreppulindir, una cascada que també baixava amb molta força.

El recorregut en cotxe és molt curiós i ens expliquen que aquesta zona va ser utilitzada per entrenar alguns astronautes per les missions a la lluna. La veritat és que realment sembla que siguem a la lluna! També és aquí on Tom Cruise va rodar un fragment de la pel·lícula Oblivion. 
I ara sí, una estoneta més de cotxe i ja arribem al refugi d'Askja. Aquí mengem una mica i tornem a agafar el cotxe per fer 8 quilòmetres més. Ens trobem sobre un camp de lava impressionant i hi ha molta neu. La temperatura va baixant, ja estem a 5 graus. Ara mateix pensar amb la possibilitat de banyar-nos dins el cràter no ve gaire de gust però bé, a veure què trobem quan hi arribem. Arriba un punt que el 4x4 ja no pot avançar més i ens fan baixar. A partir d'aquí comencem a caminar amb la neu als turmells. Després d'un quart d'hora comencem a patir. No havíem entès que s'hauria de caminar ni tampoc sabíem que hi hauria tanta neu. No gosem preguntar quants quilòmetres falten per arribar al cràter. Total, ara ja som aquí i no hi ha marxa enrere. A més a més, seguint amb la nostra dinàmica, no anàvem preparats i no portàvem ni guants ni gorros... Sort que el xofer ens en va proporcionar.

45 interminables minuts després ens trobem davant d'Askja. En un primer moment la boira ens impedeix veure res de res (només faltava això, tot el recorregut per no veure res!) però de sobte, com per art de màgia, el cel comença a aclarir-se i davant nostre veiem un cràter espectacular. L'entorn també hi acompanya, és clar!  Al fons del cràter hi ha el llac Viti, d'aigua calenta i  olor putrefacte. Baixar-hi per banyar-nos-hi queda descartat, hi ha massa neu i podria ser perillós. A més, la pudor a ou podrit tampoc hi convida gaire... A la dreta veiem el llac del cràter Askja, més gran, i segons els últims estudis geològics, des del 2010 hi ha hagut un augment de l'activitat sísmica, fet que podria anunciar una erupció en qualsevol moment.

Després d'una bona estona, reprenem el camí de tornada, que també es fa llarg. No ens haguéssim pensat mai que trobaríem tanta neu a ple mes de juliol! Arribem al 4x4 i després de 4 horetes ens aturem a una cafeteria a peu de carretera. El cafè amb llet i la xocolota calenta que demanem és el millor regal que ens podien fer després del dia que hem tingut. Recuperem la temperatura i ens reanimem. Després d'una horeta arribem a  Reykjahlid i com que estem esgotats decidim anar a banyar-nos en aigües a 36-40 graus. Això sí que és el paradís!

I ara sí, ben refets anem a menjar una fantàstica pizza a Husávik, acompanyada de dues cerveses locals, i cap a dormir. Avui sí que dormirem planers!