Ens llevem ben aviat per aprofitar bé el dia. Avui és diumenge i Sapa els diumenges s'omple de gent perquè hi ha mercat. Les diferents ètnies s'instal·len al llarg del carrer principal i al voltant de la plaça que hi ha al capdamunt del carrer, davant l'església, per vendre els seus productes, ja siguin alimentaris o artesanals. Ens acostem a l'església perquè fan missa. Plena a vessar, fins i tot gent al carrer. No ens entretenim més perquè a les 11 hem encarregat un massatge vietnamita. Les vacances també són per això, per relaxar-nos i sentir-nos millor. Hi ha un munt de llocs que t'ofereixen amb anuncis cridaners massatges de tot tipus i de preus ben diferents. Davant el nostre desconeixement i per tal d'evitar alguna sorpresa desagradable decidim assessorar-nos i la guia que hem tingut a Sapa ens recomana precisament el servei de massatges que l'hotel on hem passat la nit ofereix als seus clients. Dues noies vietnamites es disposen a fer-nos un massatge al cap i a l'esquena. Quin massatge! Sortim d'aquella habitació ben satisfets i relaxats.
Avui que el dia és assolellat decidim fer l'excursió que teníem programada per ahir i que no vam fer perquè la boira era molt espessa i no haguéssim vist gaire res. Consisteix en pujar a un mirador al capdamunt de la muntanya Bang Thong Tin des del qual veurem tota la vall. El camí està molt arreglat, amb jardins i figures decoratives. Després d'uns 40 minuts d'ascens ja som a dalt. Sapa, les muntanyes i les terrasses d'arròs als nostres peus. Ha valgut la pena pujar fins aquí. Per recuperar forces mengem uns quants litxis, una fruita exòtica, molt dolça i que ens recorda una mica al raïm. A continuació, baixem per allà on hem pujat i anem a dinar. Després d'omplir la panxa i abans d'acomiadar-nos de Sapa, fem una última excursió per visitar el poble d'una altra ètnia. Aquest passeig és molt agradable i de fet, és el poble més autèntic que hem vist i que més ens ha agradat. La gent que anem trobant pel camí ens miren encuriosits, els nens s'apropen i els donem algun caramel que els provoca un somriure immediat, el sol brilla i els camps d'arròs d'un verd intens s'acomiaden ja de nosaltres. Quina imatge més bonica per dir adéu a aquest racó del país que ens ha enamorat.
Marxem cap a Lao Cai. Hi arribem dues hores abans d'agafar el tren i decidim anar a menjar un entrepà que ja serà el nostre sopar. Cap a les 8 ja estem instal·lats altra vegada a la nostra cabina del tren. Aquest cop la compartim amb una parella de Madrid que estan de viatge de nuvis. Molt simpàtics i que ens fan el vespre més entretingut fins que arriba l'hora d'apagar el llum i descansar. Demà ja ens despertarem a Hanoi.
