Dia 9: Ósar - Reikiavik

Un cop llevats tenim ganes de veure més foques i decidim anar-les a buscar. Abans d'arribar al lloc on tenim previst aturar-nos trobem una mena de bar-restaurant i fem un cafè. L'home que ens atén té moltes ganes de xerrar. De fet, som els seus únics clients i deu aprofitar l'ocasió. Després d'un segon esmorzar -el senyor ens ofereix una pasta típica islandesa i no gosem dir que no- ens dóna alguna indicació per poder trobar foques més endavant i marxem. Tot i que ens aturem en dues ocasions no tenim gaire sort. En veiem algunes, però desdibuixades i amb els prismàtics. Sort que el record d'ahir ja no ens el treu ningú.

Tornem al cotxe i ara sí, ens dirigim cap a la península de Snæfellsnes. L'objectiu és arribar fins al glaciar que es troba sobre el volcà Snæfellsjökull, conegut per ser el lloc on es desenvolupa la novel·la de Jules Verne, "Viatge al Centre de la Terra". Després de 100 quilòmetres més o menys comença a ploure i ho fa a bots i barrals; no es veu gairebé res, només boira. A l'hora de dinar arribem més o menys a mig camí, Stiykkisholmur, i mengem a un restaurant molt recomanable que es diu Narfeyrarstofa. Aquí fem la nostra última sopa islandesa (boníssima també!) i un plat de pasta deliciós. 

Passegem una estona pel poble, fins al port que és molt bonic i entrem a una església futurista molt curiosa.

Com que plou molt decidim que és absurd continuar endavant i decidim emprendre el camí cap a la capital, on avui ja passarem l'última nit. Renunciem doncs a visitar aquesta part de l'illa, però ja va bé, així sempre tindrem una bona excusa per tornar. Després d'un parell d'hores ja ens acostem a Reikiavik; just abans d'arribar hem de creuar un túnel de 6 quilòmetres construït sota l'aigua (de pagament, és clar, aproximadament unes 1.000 corones). 

Després del túnel ja gairebé hi som. Entrem a la ciutat i busquem el nostre hotel, en un lloc molt cèntric. Ens adonem que tots els aparcaments són de pagament i l'import que s'ha de pagar depèn de la zona. Hi ha 4 zones. A mesura que t'allunyes del centre és més econòmic lògicament. Ens comenten però, que si anem una mica més lluny trobarem un lloc on no haurem de pagar i així ho fem. Són només 10 minuts a peu i ens estalviarem uns quants calerons. Ens allotgem a l'hotel Pisa, és força car però la veritat és que és cèntric i l'habitació molt acollidora. Acabem de passar el vespre prenent un primer contacte amb la ciutat sota la pluja i ens agrada. És tranquil·la, ordenada i neta, no es pot demanar més. Sopem la crêpe més original que hem menjat mai plena d'arrós i gambetes i anem a fer un toc a la zona dels pubs.

La veritat és que val la pena barrejar-se amb la gent del país en els diversos locals que s'agrupen al carrer Laugavegur i escoltar música en viu de diversos estils. Això sí, el preu de l'alcohol no convida a fer gaire més d'una copa.

Quan tornem a l'hotel ens trobem davant la porta una plata amb l'esmorzar de l'endemà. Evidentment pensem que s'han equivocat perquè a la rebuda ens han dit que s'esmorzava de 7 a 10 del matí. L'endemà però, ens adonem que anàvem molt errats...

Dia 8: Husávik - Ósar

Matinem altra vegada, però ho fem contents i amb il·lusió perquè l'objectiu del matí és veure balenes. Quines ganes! El dia s'ha aixecat completament serè i el mar està tranquil; això acaba de convèncer l'Anna per acompanyar-me a l'excursió. Estem nerviosos i som els primers a la cua per pujar al vaixell amb el qual ens endinsarem a la badia de Husávik per veure els cetacis. Finalment som una trentena de persones, després d'haver d'esperar durant un quart d'hora un grup d'italians, de qui no rebem ni una sola disculpa pel retard.

Ja dins el mar i més tranquils comencem a escoltar el guia, que enfilat al masteler del vaixell, ens comença a explicar una mica els diferents tipus de balenes que habiten la zona i la manera com ens indicarà on es troben, prenent com a referència un rellotge de broques. Per tant, balena a les tres, indica que en podem veure una a la nostra dreta; balena a les 9, tots mirem cap a l'esquerre.

Portem 20 minuts i tothom va com boig girant el cap a banda i banda del vaixell esperant veure la primera balena, però de moment no hi ha sort. Algú crida! Falsa alarma. El primer que veiem és un grup de simpàtics dofins que s'acosta a nosaltres. Tot continua en calma i els més pessimistes comencem a perdre l'esperança, fins que de sobte el guia crida i veiem com una balena expulsa a pressió una columna d'aigua. El vaixell gira ràpidament i intenta acostar-nos més a ella. Arribem tard però de lluny podem comtemplar l'elegància amb la qual s'endinsa cap al fons del mar deixant a la vista la seva preciosa cua.

Hi ha un parell de vaixells més a prop nostre que també van darrere les balenes. I la veritat és que estem de sort i en veiem 5 més. És difícil captar alguna bona foto ja que la gent corre pel vaixell d'una banda a l'altra, sense contemplacions, amb l'únic objectiu de veure-les des del millor lloc possible. És curiós veure els nervis i la tensió de la gent a l'expectativa que algú, de nou, cridi: "balena a la vista!". 

Segons el guia, l'última de les balenes que tenim la sort de veure és l'espècie més gran que és pot trobar a Husávik, i tot i que la perseguim una bona estona per veure-la de més a prop, se'ns acaba escapolint.

De camí de tornada cap al port de Husávik, la tripulació ens oferix un menjar típic del país (similar als nostres brunyols) i una bona tassa de xocolata calenta.

Un cop baixem del vaixell anem a veure el museu de la balena, i aprofitem uns vals de descompte del 20% que ens han ofert en el tour que hem fet. El museu és recomanable, i es pot aprofundir en el coneixement de les balenes, des de la seva fisioliogia fins a la història de la seva caça. Tambè descobrim altres aspectes de Husávik i estris antics del món marítim. I ja és hora de deixar aquest poble que ens ha semblat fantàstic. És preciós.

I de nou amb el nostre estimat cotxe fem via per la "road 1" cap a Akureyri. Abans però, ens aturem a veure l'última de les cascades del viatge. S'anomena Godaffos i és realment preciosa. No és de les més cabaloses, però les seves aigües clares i transparents i el paisatge del seu entorn la fan especialment bonica. A més el dia acompanya i arribem als 25 graus, tot un rècord a Islàndia.

Arribem a Akureyri, la segona ciutat més gran del país quant a població, on fem una dinar "molt saludable" a base d'hamburgueses, i repetim l'experiència de fer un cafetó gratis als supermercats Bonus, això sí, sense sucre!. Allà ens adonem d'una de les grans passions dels islandesos: devorar gelats. A Akureyri no ens hi entretenim gens perquè a la tarda volem anar a banyar-nos en aigües termals. Per això ens desviem per una carretera secundària amb algun tram una mica dolent però tenim una gran recompensa quan arribem al nostre destí. L'entorn és paradisíac, les aigües una mica massa calentes pel nostre gust, però tot i així hi passem una bona estona. 

Hem gaudit tant del lloc que anem una mica tard i ens hem d'afanyar per arribar a l'hostal d'Ósar, on ens esperen. L'hostal es troba en un lloc immillorable. Des de la finestra de la nostra habitació veiem el mar i segons el recepcionista els puntets blancs que veiem en una llengua de terra són foques!

Evidenment triguem ben poc en acostar-nos-hi i efectivament veiem unes 50 foques davant nostre. Com que en aquell moment ens trobem sols allà i en silenci, les foques tenen curiositat i unes quantes es llancen a l'aigua per veure'ns de més a prop. És fantàstic! Aquest punt de xafarderia que tenen ens encanta i ens quedem embadalits esperant que s'apropin més. L'única cosa que trenca aquest moment de pau són uns ocells que volen molt a prop dels nostres caps i ens adverteixen violentament que no ens acostem als seus nius. La veritat és que fan una mica de por. I tampoc poden faltar un grup de turistes irrespectuosos que arriben en aquell precís moment i que només es diverteixen provocant els ocells i tirant pedres a l'aigua per fer moure les foques del seu lloc. Això ens fa mirar el rellotge i ens adonem que tot i que és ben clar són quasi les 12 de la nit i és hora d'anar cap a dormir. Que bé que ens ho hem passat avui!