Dia 3: Skógar - Dalshöfði

Només llevar-nos anem a visitar el museu de Skógar, una mica de cultura entre tanta vegetació també pot ser interessant i la veritat és que ens sorprèn gratament tot i que trobem que l'entrada és una mica cara, uns 10 euros. Consta de dos museus coberts i un conjunt de cases a l'aire lliure. Comencem per un dels espais coberts, que conté tota mena d'objectes recopilats pel viatger Pórdur Tómasson i que donen a conéixer la vida de la societat islandesa del segle XIX i principis del XX, amb molts utensilis d'agricultura, de pesca... Després sortim a fora per veure diferents edificis restaurats: una escola de principis del segle XX, una granja, una església... Es pot entrar a tot arreu i això et permet entendre una mica com vivia la gent d'aquest indret molts anys enrere. És una mica paradoxal veure aquestes casetes amb aquests sostres tan baixos quan la població actual islandesa acostuma a tenir una alçada més que considerable. Finalment entrem al segon museu cobert, és el museu del Transport i conté una gran col·lecció d'objectes relacionats amb les comunicacions i els transports dels darrers 200 anys. És curiós de veure.

Només sortir de Skogar com que sabem que tenim una llengua glacial molt a prop i ens morim de ganes de sentir sota els nostres peus la fredor d'un glaciar, agafem una carretera no asfaltada i força precària i després d'uns 4 quilòmetres hi arribem. Es diu Solheimajökull i pertany a la glacera Myrdalsjökull. Deixem el cotxe en un pàrquing habilitat vora un bar i caminem uns 15 minuts (si continueu el camí hi ha un altre pàrquing que us deixarà més a prop). Ja el tenim aquí. El paisatge que tenim davant nostre ens sorprèn i ens agrada, blanc i negre, el blanc del gel i el negre de les cendres volcàniques i altres sediments que s'acumulen a la superfície. Tenim el nostre primer glaciar al davant. És fantàstic. Hi entrem una mica, almenys volem tocar el gel, però sabem que endinsar-nos-hi sense un guia pot resultar perillós; a més a més, no anem equipats, i amb una mica de pluja les relliscades no es fan esperar, en Joan ja és per terra! Demà tenim una excursió contractada per fer un trekking a un altre glacera; per tant, tindrem paciència i avui només l'observarem. Per un primer contacte amb la glacera està molt bé però si repetíssim el viatge segurament ens saltaríem aquesta parada perquè l'endemà vam tenir el plaer de passejar per sobre d'una glacera durant gairebé 3 hores. I aquí sí, amb crampons, guia i ben equipats!

Enfilem de nou la carretera i ens aturem a Dyrhólaey. Plou molt, fa molt vent (sort que estem acostumats a la tramuntana empordanesa) i molt fred. Ens esperem una estoneta al cotxe i quan veiem que afluixa una mica sortim per veure el penya-segat i les vistes. El cel gris fa que la vista no sigui tan extraordinària com ens imaginàvem, malgrat haver llegit a les guies que és una d'aquelles meravelles de la naturalesa que fan d'aquest paisatge un lloc únic i molt fotogènic. Potser és el fred que fa que ens impedeix gaudir del moment, si hagués fet un dia assolellat segur que tindríem un altre record d'aquest indret.
Aquí és on veiem els primers frarets. De fet seran els primers i els últims; bé, en veurem un altre, però passat per la cassola. Nyam! Ja us ho explicarem més endavant.

Enfredolits i xops arribem a Vik, el poble més gran d'aquesta zona (300 habitants), on el primer que fem és anar al restaurant de la benzinera (a Islàndia és molt comú que allà on hi ha una benzinera hi hagi també un restaurant i un minisúper) a menjar una sopa calenta per entrar en calor. Les sopes islandeses tenen molta fama i la veritat és que totes les que vam provar van ser boníssimes. La d'avui de gust s'assembla al nostre caldo.

A Vik val la pena pujar fins a un turó coronat per l'esglèsia per poder tenir una vista panoràmica del poble i la seva platja. Després de dinar ens acostem a la platja de sorra negra de Vik. La grisor del dia, la pluja i el negre de la sorra donen un aspecte una mica tètric al paisatge. Des d'aquí es poden veure molt bé unes roques que sobresurten al mar i que segons una llegenda islandesa es tracta de tres trolls que van intentar emportar-se un vaixell, però van tardar molt i es van quedar petrificats quan va sortir el sol.

Abans d'arribar a Vik ens hem saltat un trencant que conduïa a una platja on hi ha una paret de roques basàltiques molt xula. Decidim refer el camí i anar-ho a veure. És curiós i bonic.

Deixem Vik enrere i el paisatge que trobem ara és molt sorprenent. Primer un camp de lava i seguidament quilòmetres i quilòmetres de roques cobertes d'una mena de molsa. No podem vèncer la temptació i ens aturem per fotografiar-ho. Semblen xais amuntegats. Molt pintoresc.

I així arribem a Kirk, comprem provisions a l'únic supermercat del poble, anem a l'oficina de turisme (molt recomanable) i visitem l'església, una mica futurista.

Des de l'oficina de turisme ens recomanen fer dues visites: a un conjunt de pedres basàltiques i a un salt d'aigua. La primera visita és totalment prescindible. L'espai pot tenir molta història però si ens permeteu la comparació fàcil sembla més aviat un tall d'alguna rambla antiga amb aquells llambordins que es feien servir abans. El salt d'aigua té el seu encant, sobretot per l'entorn, però després de veure les meravelles que hem trobat fin ara no ens sorprèn gaire... hi trobem a faltar una mica d'aigua...

Acabades les visites del dia, fem camí cap a Dalshöfði, on avui passarem la nit. S'hi arriba a traves d'una pista de terra després de deixar la "road 1". La casa és molt acollidora. Unes 6 habitacions en un refugi de pau i tranquil·litat.

Com que hem arribat força aviat decidim anar a caminar una mica pels voltants de la casa. Ens acostem al riu que discorre sorollosament a prop del nostre hostal. Quan hi arribem descobrim un salt impressionant. Hi ha un pont de fusta en construcció que travessa el riu però impressiona tant la força de l'aigua que ens abstenim de creuar-lo... La veritat és que la foto reflecteix bastant bé el que volem explicar.

I després de la passejada cap a l'hostal a descansar, que demà tenim un dia molt intens: trekking per la glacera al matí i llac Jokularson a la tarda.

Dia 2. Laugavartn - Skógar

Ens hem llevat a quarts de nou i hem anat a fer un cafè a un local de Laugavartn que es diu Galleri Laugarvatn, a quatre passos de l'hostal. Aquí lloguen habitacions per 105 euros, més del doble del que hem pagat nosaltres per dormir aquesta nit. S'ha de dir però que el lloc és fantàstic i l'ambient molt acollidor. Amb les piles carregades (sense un bon cafè de bon matí no som persones) ja agafem la carretera número 35, direcció Selfoss. Abans d'arribar a aquesta ciutat ens hem aturat a veure el cràter Kérid, que és un cràter de forma circular, amb un llac a l'interior, d'un color blau turquesa preciós. Aquest cràter fa 170 m x 270 m i té una alçada de 55 m. La profunditat és de 7 a 14 metres. Allò que el fa més bonic és el contrast de colors: el blau de l'aigua, el verd de l'herba i els tons vermells que envolten la caldera. Un paisatge de postal. A les fotos es veu petit però la vista enganya, un cop hi ets al davant, és immens. Nosaltres hem donat tota la volta al cràter i hem baixat a tocar l'aigua. A més a més, han instal·lat un banc a baix per a qui vulgui passar-hi una estona de relax. I sí, és cert, relax absolut fins que altres turistes han decidit fer el mateix que nosaltres i ja ens han espatllat el moment. El Kérid és de propietat privada i per això fan pagar una entrada simbòlica de gairebé 2 euros. Si no recordem malament és l'únic lloc on hem hagut de pagar per contemplar una bellesa de la naturalesa, però ha valgut la pena.

El kérid

Continuem endavant i fem una parada a un mirador per contemplar el volcà Hekla, se'l coneix com "la porta de l'infern" i és un dels volcans més perillosos i temuts de tot el país, amb una gran erupció cada 10 anys aproximadament. L'última va ser l'any 2000, per la qual cosa ja porta un retard de 3 anys. Molt serà que decideixi despertar-se aquests dies que som per aquí... Durant molt anys ningú es va atrevir a enfilar-s'hi però avui en dia es fan excursions diàries al cim del Hekla (1500 m). La vista ha de ser espectacular però nosaltres hem preferit veure'l de lluny...

El volcà Hekla

I arribem a Selfoss, una mica de civilització després de tants quilòmetres sense gairebé cap casa. És la ciutat més gran del sud i no té res que la faci especial. Bé sí, una bonica església i un pont penjant a l'entrada del poble, però res que ens faci romandre aquí més de 20 minuts mal comptats.

L'església de Selfoss

D'aquí hem marxat cap a la costa, per visitar dos poblets de pescadors, Stokseyri i Eyrabakki. Són dos pobles petits, amb cases de colors i molt ben conservades. Nosaltres hi donem un volt amb el cotxe, visitem la casa més antiga d'Islàndia, que per cert és molt maca i continuem endavant.

La casa més antiga d'Islàndia

Ja comencem a tenir gana i fem via cap a Hella, on dinem a un restaurant a peu de carretera que es diu Kannslarinn. És un lloc molt senzill on fan hamburgueses, hot dogs... menjar ràpid a un bon preu. El nostre primer àpat "marrano" a Islàndia!

Com que és relativament aviat decidim passar per les piscines municipals d'aigua calenta (3 euros). Són piscines com les nostres però amb aigua a diferents temperatures. Una horeta ben bona de relax i tornem a enfilar la carretera. Teníem pensat anar directament a Skógar, que és el lloc on passarem la nit, però una senyora molt amable de Hella ens ha recomanat que ens desviéssim una mica de la "road 1" per anar a veure la cascada Gluggarfoss. No és de les més espectaculars però ha valgut la pena fer aquests quilòmetres de més.

La cascada Gluggarfoss

Des d'aquí hem agafat una carretera no asfaltada però correcta que ens ha portat altra vegada a la "road 1". Només arribar a la carretera principal, des del cotxe ja hem vist una nova cascada. De lluny ja semblava impressionant i a mesura que ens hi acostem ho corroborem. Ens encanta. La cascada es diu Seljalandsfoss i té la particularitat que s'hi pot passar per darrere, quedant una mica xop, això sí! Ah, i també s'ha de vigilar on es posen els peus, perquè les pedres rellisquen moltíssim. Quina bona estona que passem escoltant com cau l'aigua des de 60 metres d'alçada! Segon dia de viatge i ja hem vist dues cascades impressionants: Gullfoss i aquesta, dues meravelles.

La cascada Seljalandsfoss. En aquesta última hi veieu en Joan?

Mentre ens dirigim cap a Skógar passem per davant del volcà de nom impronunciable, Eyjafjallajökull, que va entrar en erupció l'any 2010 i que va paral·litzar l'espai aeri europeu durant molts dies. Avui, per sort, el veiem tranquil ;-)
Arribem a Skógar, un poblet de només 20 habitants en un paratge fantàstic, d'un verd intens. Deixem les coses a l'alberg, el més senzill que trobarem al llarg del viatge, i anem a veure la cascada Skogafoss, a un minut de l'hostal. Té una alçada de 62 metres i al costat dret hi ha una escala (500 esglaons) que permet pujar fins a dalt per contemplar les vistes de la plana, que són espectaculars. Des d'aquí dalt però la cascada no es veu gaire bé. Un cop a dalt i desprès de saltar una mena de tanca es pot passejar, vorejant el riu, i és realment bonic, tot tan verd! Explica la llegenda que darrere aquesta cascada Prasi hi va amagar un cofre ple de tresors que avui encara ningú ha estat capaç de trobar. Nosaltres no ho intentem perquè comença a ploure...

La cascada Skogafoss 

 Després de pujar les escales que es troben a la dreta de la cascada, el riu és molt bonic

El paisatge de la plana des de dalt de la cascada. Preciós.

Com que plou i ja és tard entrem a l'hostal. Fem un sopar ben lleuger i a dormir. Avui és l'únic dia que compartim habitació amb altra gent. Ja no quedaven habitacions privades quan vam fer la reserva. No ens entusiasma la idea però bé, el preu també és un altre i això s'agraeix. I demà cap a Vik (l'únic poble amb nom pronunciable de l'illa).

Dia 1: Kéflavik - Parc Nacional de Pingvellir - Gèiser - Gullfos - Laugarvatn

Ens despertem a Islàndia. Ahir vam arribar a les 12.30 de la nit, vam anar a recollir el cotxe que ens acompanyaria durant tot el viatge, un Skoda Octavia fantàstic, i cap al bed & breakfast, a descansar una mica per començar el viatge l'endemà. Només baixar de l'avió un aire fred, però suportable, ens fa saber que per uns dies haurem deixat l'estiu i la forta calor enrere. Visca! En Joan serà feliç a Islàndia amb aquestes temperatures... i jo, bé, segur que m'hi acostumo... som al juliol i la cosa no pot ser tan terrible (o això espero!). El més sorprenent de tot és que encara no s'ha fet fosc (de fet, no es farà fosc, ja ho sabem això, però la veritat és que això de no tenir nit ens té ben encuriosits). Jo diria que són les 7 de la tarda més o menys i això em sembla fantàstic. Ens orientarem millor. O això em penso perquè no aconseguim trobar l'hotel de cap manera i finalment els truquem. Molt amablement ens vénen a buscar. Ara sí, ja estem instal·lats!

El Bed & Breakfast on ens allotgem es troba a 5 minuts de l'aeroport i es diu Bed & Breakfast Keflavik airport. Molt correcte. Habitacions molt àmplies, net i un bon esmorzar. Per començar-nos a ambientar provem el iogur skyr. Hem llegit que és molt típic i bo. Ho confirmem. Molt cremós i gustós. 

Són les 9 del matí i avui tenim un dia molt ple de visites, així que no ens entretenim més i marxem de l'hotel. A 15 minuts de l'hotel hi ha el famós Blue Lagoon, les piscines geotermals més famoses del país. Com que ens queda a prop ens hi arribem i finalment hi entrem.

Blue lagoon

L'entrada més senzilla és cara (40 euros) però l'entorn és fantàstic i començar el dia i el viatge amb un bany d'aigua calenta a Islàndia, ens sembla una gran idea i ens ve molt de gust. Això sí, si algun dia hi aneu, penseu que més endavant trobareu moltes altres piscines, més econòmiques i fins i tot més autèntiques. Hi havia altres tarifes amb complements: massatges, "potingues" per deixar la pell fina, tractaments diversos, refrescos dins l'aigua... però els preus eren desorbitats. La veritat és que l'aigua es troba a una temperatura fantàstica, tenint en compte que a fora estem a 9 graus, i banyar-se en un indret que sembla un camp de lava, no té preu. Sortim dels banys contents i amb les bateries carregades per anar cap a l'anomenat triangle d'or: Pingvellir - Gèiser - Gullfos.

Abans de deixar la road 1 (carretera principal d'Islàndia) per desviar-nos per anar cap al parc nacional de Pingvellir, ens aturem a Mosfellsbaer perquè trobem un supermercat Bonus (ens han dit que són els més econòmics). Aprofitem per comprar 4 coses que ens fan falta i per fer un cafè que regalen dins el mateix supermercat. Això ens agrada; a partir d'ara ens anirem aturant als supermercats Bonus per fer cafès gratis! 

A partir d'aquí ja agafem la carretera 36, que travessa diversos camps de lava i el llac Pingvallavatn. Per aquí ja comencem a trobar els primers cavalls i ovelles, que ens aniran acompanyant durant tot el viatge. Després de 45 quilòmetres més o menys arribem al Parc Nacional de Pingvellir. Aquest parc té molta importància històrica i geològica i l'any 2004 va ser declarat Patrimoni de la  Humanitat per la Unesco. Aquí ens trobem amb la falla Almannagjà, que marca la separació entre les plaques tectòniques d'Europa i Amèrica. Cada any els continents se separen entre 1 i 8 cm. És curiós de veure però no ho trobem espectacular.

Llac Pingvallavatn

La falla Almannagjà

Després d'aquesta falla trobem l'anomenada "Roca de la Llei", amb una bandera islandesa que oneja al capdamunt. Aquí és on es reunia des de l'any 930 l'Alpingi, l'assamblea islandesa. És aquí on el 17 de juny de 1944 va ser proclamada la independència de la República Islandesa (quina enveja!).

La Roca de la Llei

El riu Öxara travessa gairebé tot el parc i crea petites cascades, com l'Öxarafoss. És la primera cascada del viatge i la trobem bonica.

La cascada Oxarafoss

La veritat és que el Parc és visita obligada a Islàndia però a nosaltres no ens fa ni fred ni calor. Després d'una horeta i mitja passejant per allà decidim marxar cap al gèiser; abans, però ens aturem a l'hostal on passarem la nit, per deixar les coses i donar senyals de vida. Es diu hostel Laugarvatn, senzill pero acollidor.

Arribem al gèiser i ja de lluny el veiem esclatar. IMPRESSIONANT! És la primera cosa d'Islàndia que ens deixa completament bocabadats. Ens hi apropem. El gran gèiser d'Islàndia va estar a punt de quedar inactiu perquè la gent hi llançava productes químics perquè l'erupció fos més intensa. Gairebé el destrueixen. Ara només esclata un o dos cops cada dia i amb menys força. Per això actualment l'atracció principal de la zona és el gèiser que trobem al costat, anomenat Strokkur, esclata cada 7 o 8 minuts i s'enlaira cap a 30 metres. Un no es cansaria mai de contemplar-lo. Primer es veu una mena d'ebullició que avisa que segons després esclatarà. Després d'una primera explosió, sol venir-ne una altra i a vegades fins i tot una tercera. És realment bonic de veure. Si voleu veure'l en acció, aneu aquí

En aquesta zona hi ha altres gèisers, més petits, i tot el recinte està protegit, amb un circuit marcat, perquè la temperatura està entre els 80 i els 100 graus i posar-hi el peu pot ser perillós. Cal anar ben calçat i no posar-se del costat on bufa el vent, que bufa fort!

I molt a prop del Gèiser, a 15 minuts en cotxe seguint la carretera 35, hi ha una de les cascades més impressionants del país, es diu Gullfoss, i realment és una visita imprescindible. Rep també el nom de cascada daurada perquè els dies assolellats el reflex de la llum forma arcs de sant martí. La cascada té una alçada de 32 metres i un cabal de 140 m3 per segon. Cau sobre tres salts i us assegurem que no deixa indiferent. El recorregut està totalment senyalitzat i la pots recórrer per diferents punts i alçades. El soroll és eixordador i acabes ben esquitxat, però acabar el dia aquí, contemplant aquesta bellesa de la naturalesa, és fantàstic. Un cop acabat el viatge i fent balanç de totes les cascades que hem vist, aquesta es troba indiscutiblement en el "top 3".

I aquí s'acaba el primer dia a Islàndia. Sopem alguna cosa que portem de casa (s'ha d'estalviar!) i preparem la ruta de l'endemà, que marxarem direcció a Skógar.