Després de 12 hores de vol arribem a Hanoi. Només baixar de l'avió, quina xafogor! Són les 6 del matí i la temperatura supera els 30 graus! Anem directament a l'hotel, necessitem una dutxa per poder començar el viatge en condicions. Ja una mica refets anem a fer un tomb per la ciutat, l'hotel no és del tot cèntric però decidim anar-hi tot passejant per així veure millor l'ambient que es respira en aquesta ciutat de 7 milions d'habitants. Hanoi és la capital de Vietnam des de 1945, una ciutat que malgrat patir durant anys la duresa dels bombardejos, avui en dia està totalment reconstruïda, amb edificis colonials molt ben conservats, carrers plens de vida i un preciós llac al centre mateix de la ciutat anomentat Hoan Kiem. La veritat és que a primer cop d'ull, el barri antic ens recorda una mica les grans ciutats de l'Índia, per la multitud, pel soroll, pels caòtics cablejats elèctrics, pels venedors ambulants, però ni de bon tros es pot comparar amb l'Índia. No veiem pobresa, ni devoció religiosa a cada cantonada, ni sentim aquelles olors tan especials de l'Índia... Veiem una ciutat que creix, que vol modernitzar-se però sense perdre del tot la seva autenticitat, la seva tradició. I veiem motos, moltíssimes motos! Amunt i avall, carregades de tot el que un es pugui imaginar i sense respectar cap mena de senyal de trànsit. Pràcticament no hi ha semàfors, trobem algun pas de zebra però que els motoristes i conductors en general, ignoren completament i creuar el carrer esdevé una autèntica aventura, però ho trobem molt divertit i de seguida n'aprenem. Només cal caminar a poc a poc i les motos ja t'esquiven, cap problema!
Anem a dinar a un restaurant molt acollidor, econòmic i boníssim! Provem la primera sopa vietnamita i els primers fideus amb verduretes. El primer contacte amb la gastronomia del Vietnam ha sigut un èxit.
Fem un petit recorregut amb una bicicleta conduïda per un local que ens porta a fer de nou un tomb per la part antiga de la ciutat. Però com que portem més de 24 hores sense dormir estem esgotats i pesem figues després de 5 minuts de passeig. Volem aguantar desperts per no perdre'ns res però no ho aconseguim i els cops de cap no s'aturen. Quin panorama! Acabats d'arribar a la capital, amb ànsies de veure-ho tot i amb una son terrible...
Com que ja tindrem temps de visitar bé Hanoi un altre dia del viatge, decidim anar a l'hotel a descansar una miqueta abans d'agafar el tren que ens portarà al nord del país, a Sapa. Anem a sopar a un restaurant molt curiós. Aquí ofereixen un únic plat. Només entrar ja ens avisen: "Only one dish: fish and noodles". Acceptem l'oferta i sortim molt contents. Porten el plat a la taula en plena cocció i mentre preparem el que serà la base de verduretes, cacauets i fideus d'arròs, el peix va rossejant i de seguida el podem barrejar amb la resta de condiments i ens el mengem molt a gust. A la foto una mostra del plat.
Ja són les 8 del vespre, l'hora d'anar cap a l'estació per agafar el tren on passarem la nit. Ens espera un viatge de 9 hores. Només sortir de l'estació, molt fosca i sense passos a nivell per arribar al tren, ens sobta molt veure com el tren passa pel bell mig de la ciutat, per carrers estrets on a banda i banda tenim cases a menys d'un metre de distància. Ha de ser horrorós sentir el soroll i com tremola tot cada vegada que passa el tren! Comptàvem no dormir gaire però la veritat és que el llit és còmode i tot i el trontoll permanent durant tot el recorregut, ens adormim i descansem molt bé.
Anem a dinar a un restaurant molt acollidor, econòmic i boníssim! Provem la primera sopa vietnamita i els primers fideus amb verduretes. El primer contacte amb la gastronomia del Vietnam ha sigut un èxit.
Fem un petit recorregut amb una bicicleta conduïda per un local que ens porta a fer de nou un tomb per la part antiga de la ciutat. Però com que portem més de 24 hores sense dormir estem esgotats i pesem figues després de 5 minuts de passeig. Volem aguantar desperts per no perdre'ns res però no ho aconseguim i els cops de cap no s'aturen. Quin panorama! Acabats d'arribar a la capital, amb ànsies de veure-ho tot i amb una son terrible...
Com que ja tindrem temps de visitar bé Hanoi un altre dia del viatge, decidim anar a l'hotel a descansar una miqueta abans d'agafar el tren que ens portarà al nord del país, a Sapa. Anem a sopar a un restaurant molt curiós. Aquí ofereixen un únic plat. Només entrar ja ens avisen: "Only one dish: fish and noodles". Acceptem l'oferta i sortim molt contents. Porten el plat a la taula en plena cocció i mentre preparem el que serà la base de verduretes, cacauets i fideus d'arròs, el peix va rossejant i de seguida el podem barrejar amb la resta de condiments i ens el mengem molt a gust. A la foto una mostra del plat.
Ja són les 8 del vespre, l'hora d'anar cap a l'estació per agafar el tren on passarem la nit. Ens espera un viatge de 9 hores. Només sortir de l'estació, molt fosca i sense passos a nivell per arribar al tren, ens sobta molt veure com el tren passa pel bell mig de la ciutat, per carrers estrets on a banda i banda tenim cases a menys d'un metre de distància. Ha de ser horrorós sentir el soroll i com tremola tot cada vegada que passa el tren! Comptàvem no dormir gaire però la veritat és que el llit és còmode i tot i el trontoll permanent durant tot el recorregut, ens adormim i descansem molt bé.
