Ens hem llevat a quarts de nou i hem anat a fer un cafè a un local de Laugavartn que es diu Galleri Laugarvatn, a quatre passos de l'hostal. Aquí lloguen habitacions per 105 euros, més del doble del que hem pagat nosaltres per dormir aquesta nit. S'ha de dir però que el lloc és fantàstic i l'ambient molt acollidor. Amb les piles carregades (sense un bon cafè de bon matí no som persones) ja agafem la carretera número 35, direcció Selfoss. Abans d'arribar a aquesta ciutat ens hem aturat a veure el cràter Kérid, que és un cràter de forma circular, amb un llac a l'interior, d'un color blau turquesa preciós. Aquest cràter fa 170 m x 270 m i té una alçada de 55 m. La profunditat és de 7 a 14 metres. Allò que el fa més bonic és el contrast de colors: el blau de l'aigua, el verd de l'herba i els tons vermells que envolten la caldera. Un paisatge de postal. A les fotos es veu petit però la vista enganya, un cop hi ets al davant, és immens. Nosaltres hem donat tota la volta al cràter i hem baixat a tocar l'aigua. A més a més, han instal·lat un banc a baix per a qui vulgui passar-hi una estona de relax. I sí, és cert, relax absolut fins que altres turistes han decidit fer el mateix que nosaltres i ja ens han espatllat el moment. El Kérid és de propietat privada i per això fan pagar una entrada simbòlica de gairebé 2 euros. Si no recordem malament és l'únic lloc on hem hagut de pagar per contemplar una bellesa de la naturalesa, però ha valgut la pena.
I arribem a Selfoss, una mica de civilització després de tants quilòmetres sense gairebé cap casa. És la ciutat més gran del sud i no té res que la faci especial. Bé sí, una bonica església i un pont penjant a l'entrada del poble, però res que ens faci romandre aquí més de 20 minuts mal comptats.
D'aquí hem marxat cap a la costa, per visitar dos poblets de pescadors, Stokseyri i Eyrabakki. Són dos pobles petits, amb cases de colors i molt ben conservades. Nosaltres hi donem un volt amb el cotxe, visitem la casa més antiga d'Islàndia, que per cert és molt maca i continuem endavant.
Ja comencem a tenir gana i fem via cap a Hella, on dinem a un restaurant a peu de carretera que es diu Kannslarinn. És un lloc molt senzill on fan hamburgueses, hot dogs... menjar ràpid a un bon preu. El nostre primer àpat "marrano" a Islàndia!
Com que és relativament aviat decidim passar per les piscines municipals d'aigua calenta (3 euros). Són piscines com les nostres però amb aigua a diferents temperatures. Una horeta ben bona de relax i tornem a enfilar la carretera. Teníem pensat anar directament a Skógar, que és el lloc on passarem la nit, però una senyora molt amable de Hella ens ha recomanat que ens desviéssim una mica de la "road 1" per anar a veure la cascada Gluggarfoss. No és de les més espectaculars però ha valgut la pena fer aquests quilòmetres de més.
Mentre ens dirigim cap a Skógar passem per davant del volcà de nom impronunciable, Eyjafjallajökull, que va entrar en erupció l'any 2010 i que va paral·litzar l'espai aeri europeu durant molts dies. Avui, per sort, el veiem tranquil ;-)
Arribem a Skógar, un poblet de només 20 habitants en un paratge fantàstic, d'un verd intens. Deixem les coses a l'alberg, el més senzill que trobarem al llarg del viatge, i anem a veure la cascada Skogafoss, a un minut de l'hostal. Té una alçada de 62 metres i al costat dret hi ha una escala (500 esglaons) que permet pujar fins a dalt per contemplar les vistes de la plana, que són espectaculars. Des d'aquí dalt però la cascada no es veu gaire bé. Un cop a dalt i desprès de saltar una mena de tanca es pot passejar, vorejant el riu, i és realment bonic, tot tan verd! Explica la llegenda que darrere aquesta cascada Prasi hi va amagar un cofre ple de tresors que avui encara ningú ha estat capaç de trobar. Nosaltres no ho intentem perquè comença a ploure...
Com que plou i ja és tard entrem a l'hostal. Fem un sopar ben lleuger i a dormir. Avui és l'únic dia que compartim habitació amb altra gent. Ja no quedaven habitacions privades quan vam fer la reserva. No ens entusiasma la idea però bé, el preu també és un altre i això s'agraeix. I demà cap a Vik (l'únic poble amb nom pronunciable de l'illa).
El kérid
Continuem endavant i fem una parada a un mirador per contemplar el volcà Hekla, se'l coneix com "la porta de l'infern" i és un dels volcans més perillosos i temuts de tot el país, amb una gran erupció cada 10 anys aproximadament. L'última va ser l'any 2000, per la qual cosa ja porta un retard de 3 anys. Molt serà que decideixi despertar-se aquests dies que som per aquí... Durant molt anys ningú es va atrevir a enfilar-s'hi però avui en dia es fan excursions diàries al cim del Hekla (1500 m). La vista ha de ser espectacular però nosaltres hem preferit veure'l de lluny...
El volcà Hekla
I arribem a Selfoss, una mica de civilització després de tants quilòmetres sense gairebé cap casa. És la ciutat més gran del sud i no té res que la faci especial. Bé sí, una bonica església i un pont penjant a l'entrada del poble, però res que ens faci romandre aquí més de 20 minuts mal comptats.
L'església de Selfoss
D'aquí hem marxat cap a la costa, per visitar dos poblets de pescadors, Stokseyri i Eyrabakki. Són dos pobles petits, amb cases de colors i molt ben conservades. Nosaltres hi donem un volt amb el cotxe, visitem la casa més antiga d'Islàndia, que per cert és molt maca i continuem endavant.
La casa més antiga d'Islàndia
Ja comencem a tenir gana i fem via cap a Hella, on dinem a un restaurant a peu de carretera que es diu Kannslarinn. És un lloc molt senzill on fan hamburgueses, hot dogs... menjar ràpid a un bon preu. El nostre primer àpat "marrano" a Islàndia!
Com que és relativament aviat decidim passar per les piscines municipals d'aigua calenta (3 euros). Són piscines com les nostres però amb aigua a diferents temperatures. Una horeta ben bona de relax i tornem a enfilar la carretera. Teníem pensat anar directament a Skógar, que és el lloc on passarem la nit, però una senyora molt amable de Hella ens ha recomanat que ens desviéssim una mica de la "road 1" per anar a veure la cascada Gluggarfoss. No és de les més espectaculars però ha valgut la pena fer aquests quilòmetres de més.
La cascada Gluggarfoss
Des d'aquí hem agafat una carretera no asfaltada però correcta que ens ha portat altra vegada a la "road 1". Només arribar a la carretera principal, des del cotxe ja hem vist una nova cascada. De lluny ja semblava impressionant i a mesura que ens hi acostem ho corroborem. Ens encanta. La cascada es diu Seljalandsfoss i té la particularitat que s'hi pot passar per darrere, quedant una mica xop, això sí! Ah, i també s'ha de vigilar on es posen els peus, perquè les pedres rellisquen moltíssim. Quina bona estona que passem escoltant com cau l'aigua des de 60 metres d'alçada! Segon dia de viatge i ja hem vist dues cascades impressionants: Gullfoss i aquesta, dues meravelles.
La cascada Seljalandsfoss. En aquesta última hi veieu en Joan?
Mentre ens dirigim cap a Skógar passem per davant del volcà de nom impronunciable, Eyjafjallajökull, que va entrar en erupció l'any 2010 i que va paral·litzar l'espai aeri europeu durant molts dies. Avui, per sort, el veiem tranquil ;-)
Arribem a Skógar, un poblet de només 20 habitants en un paratge fantàstic, d'un verd intens. Deixem les coses a l'alberg, el més senzill que trobarem al llarg del viatge, i anem a veure la cascada Skogafoss, a un minut de l'hostal. Té una alçada de 62 metres i al costat dret hi ha una escala (500 esglaons) que permet pujar fins a dalt per contemplar les vistes de la plana, que són espectaculars. Des d'aquí dalt però la cascada no es veu gaire bé. Un cop a dalt i desprès de saltar una mena de tanca es pot passejar, vorejant el riu, i és realment bonic, tot tan verd! Explica la llegenda que darrere aquesta cascada Prasi hi va amagar un cofre ple de tresors que avui encara ningú ha estat capaç de trobar. Nosaltres no ho intentem perquè comença a ploure...
La cascada Skogafoss
Després de pujar les escales que es troben a la dreta de la cascada, el riu és molt bonic
El paisatge de la plana des de dalt de la cascada. Preciós.
Ja sé que ha sigut un viatge molt acertat però amb l'entussiasme que ho expliques creu que fas venir ganes d'anar-hi i amb les fotos precioses que hi penges encara més
ResponElimina