Arribem de bon matí a Lao Cai. Estàvem tan cansats del viatge d'avió que el tren ens ha semblat fantàstic tot i les sotragades cada vegada que s'aturava a una estació i tot i tenir l'aire condicionat a màxima potència i a 20 cm del cap. No hi ha res com anar cansat per fer una bona dormida!
Després d'una horeta més o menys de pujada amb el bus per una carretera fantàstica arribem a Sapa on ens quedarem dos dies. Sapa també es coneix amb el nom de la ciutat del silenci i el mes de juny és ideal per visitar aquesta zona, tot és verd, és l'època que cultiven l'arròs i això dóna un valor afegit al paisatge que es presenta majestuós davant nostre. Sapa és un dels llocs més bonics i verges del Vietnam, ideal per a fer trekkings. Per això el poble està ple d'hotels de tota mena i locals on et fan massatges de tot tipus a un preu assequible. Es troba a 1500 metres, l'ambient és fresquet i la boira s'imposa sota les muntanyes, sobretot durant el matí. Després acostuma a aclarir-se i la llum amb el verd del paisatge ofereixen a la vista una imatge que recordarem sempre més.
Avui és dissabte i després d'esmorzar ens disposem a visitar algunes ètnies que viuen en poblets a l'entorn de Sapa. Les més conegudes són els Hamong, els Dzao i els Thai. Són ètnies que continuen vivint de manera tradicional, vesteixen d'una manera peculiar (cada ètnia amb les seves particularitats) però al mateix temps s'han modernitzat i crec que no vam veure ningú sense el seu mòbil d'última generació. Un contrast que si més no era curiós. Les Hamong a vegades porten una pinta al cap. Això vol dir que estan casades. Les dones de les diferents ètnies ara mateix viuen del turisme. Es dediquen a fer bosses o bracelets per vendre a l'allau de turistes que visiten cada dia el seu poblat (Si en compreu vigileu que destenyeixen moltíssim!). Les dones ja t'esperen a Sapa i t'acompanyen durant tot el recorregut, que en el nostre cas va durar aproximadament unes tres horetes. Per entrar als diferents poblats et fan pagar una taxa de 20 o 30 dongs. La passejada va ser molt agradable tot i el plugim i la boira continuada que en un primer moment no ens va deixar gaudir de la bellesa del paisatge. Els nens de les ètnies et segueixen per aconseguir alguna moneda. És molt important no donar-los diners perquè llavors és quan els pares els obliguen a fer aquesta feina i deixen d'anar a l'escola.
Després de l'excursió i altra vegada a Sapa anem a dinar a un restaurant de la part alta de la ciutat. Aquí provem la canya d'arròs, una canya farcida d'arròs que acompanyat del sèsam és força gustós. Fem un menú degustació de productes típics de la zona i comencem a introduir-nos en la gastronomia vietnamita. Dediquem la tarda a passejar pel poble. El que més ens sorprèn és el mercat local. Ens agrada molt visitar els mercats quan viatgem a un altre país i aquest és dels mes curiosos que hem vist mai. Molt d'ambient, molts productes locals i unes carnisseries molt curioses, on venen de tot, fins i tot la preuada carn de gos. Acabem el dia passejant per un llac artificial que es troba al bell mig de Sapa, creuem un carrer ple de karaokes i de restaurants que exposen un garrí a l'exterior per cridar l'atenció dels turistes. Abans d'anar a sopar passem per una llibreria i sorpresa! Aquí ja trobo dos exemplars del Petit Príncep en vietnamita que ajudaran a fer créixer la meva col·lecció.
Sopem, anem a fer un còctel i cap a l'hotel a descansar, per fi, en un llit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada